Pas de Chola amb trekking al camp base de l'Everest – 19 dies

Informació del viatge

Millor temps

El trekking al pas de Chola i al camp base de l'Everest es fa millor a la primavera (març-maig) i a la tardor (setembre-novembre). Aquestes són les estacions amb un temps estable i clar, i una vista clara dels pics de l'Himàlaia. La primavera s'associa amb rododendrons en flor, valls verdes, temperatures moderades, i el senderisme és una experiència còmoda a les altituds baixes i mitjanes.

La tardor ofereix aire fresc, senders per zones remotes i belles vistes de l'Everest, el Lhotse, el Nuptse i el coll de Cho La. Aquests miradors famosos, en particular el Kala Patthar i el Gokyo Ri, són particularment bonics durant aquesta època de l'any. Durant les temporades punta de senderisme, els senders poden estar congestionats, sobretot a Namche Bazaar, els llacs de Gokyo i el camp base de l'Everest.

Hi ha pocs volums de visitants durant els mesos de baixa demanda, com ara a l'hivern i els monsons, però el clima pot ser extrem amb neu als camins i senders més alts, que estan humits. Una elecció adequada de la temporada garantirà la seguretat, un clima agradable per al senderisme i una vista panoràmica de la muntanya, sense cap obstacle.

L'organització durant aquests mesos maximitza l'experiència i l'aventura del pas de Chola amb el trekking al camp base de l'Everest, que permetrà als excursionistes explorar la bellesa i la pau de la regió de l'Everest en tota la seva plenitud.

Elevació i distància

La ruta al camp base de l'Everest amb el pas de Chola és d'aproximadament 120 a 135 km en un viatge d'anada i tornada (Lukla–EBC–Gokyo–Lukla), que cobreix tots els desviaments opcionals que es poden fer, com ara el Gokyo Ri o una exploració més profunda dels llacs de Gokyo. El camí travessa paisatges molt variats, que consisteixen tant en zones de terres baixes amb boscos com en zones d'altiplà a l'alpina, cosa que ofereix als excursionistes una combinació de camins mitjans i costeruts.

L'expedició assolirà el punt més alt al coll de Cho La (5,350 m) i al camp base de l'Everest (5,364 m). Cada dia caminaràs i baixaràs progressivament pels turons, i es podrà aclimatar en conseqüència. Els passos més baixos, com el de Phakding a Namche Bazaar, són de dificultat moderada, mentre que els passos alts com el de Cho La són més difícils amb pendents pronunciats i altitud elevada.

El perfil d'elevació està fet per permetre que els excursionistes s'instal·lin bé. Namche (obligatori) i Gokyo (opcional) són llocs importants d'aclimatació per tal de minimitzar les possibilitats de marejar-se per l'altitud. L'ascens i descens graduals del circuit permeten que els excursionistes puguin veure la vista panoràmica, que inclou l'Everest, el Lhotse, el Nuptse i el Cho La sense gaire dificultat.

En definitiva, l'exploració és una aventura i requereix una planificació acurada de l'elevació per maximitzar la seguretat i la diversió.

Dificultat i mal d'alçada

La caminada al camp base de l'Everest a través del pas de Chola es considera de moderada a extenuant, i la part més formidable és el pas de Cho La. Els excursionistes estan exposats a pujades elevades, senders rocosos i llargues hores de caminada, sobretot quan es passen per passos alts. Tot i que la caminada és físicament desafiant, és possible fer-la amb una preparació adequada, alentint el ritme i prestant atenció al descans i la hidratació.

L'aclimatació és un aspecte important d'un viatge segur. Els dies de descans a Namche i Gokyo permetran al vostre cos adaptar-se lentament a les noves altures. Aquestes pauses ajuden a descansar, aclimatar-se a l'aire més enrarit i a preparar-se per als ascensos difícils del camí. Després d'una pujada gradual, és millor mantenir-se hidratat i no esforçar-se massa per contribuir enormement a la vostra experiència general.

El problema comú a les grans altituds és el mal agut de muntanya (MAM), que es caracteritza pels següents símptomes: mals de cap, nàusees, marejos i dificultat per respirar. Les precaucions preventives més efectives són prendre's un temps per aclimatar-se, escoltar el cos i pujar a un ritme lent. Eviteu l'alcohol i els somnífers a gran altitud.

En casos més extrems, caldria baixar o sotmetre's a una intervenció mèdica. El senderisme és una aventura impressionant que, amb una planificació, consciència i paciència adequades, permet als excursionistes gaudir de vistes segures i inoblidables d'aquesta magnífica aventura.

Caminada màxima i mínima per dia.

La majoria dels dies que es passen al coll de Chola amb el trekking al camp base de l'Everest seran una caminada de 4 a 7 hores, cosa que donarà als excursionistes temps per admirar el paisatge sense pressa. La velocitat també variarà segons el terreny, l'elevació i la forma física de cada individu. Fins i tot les valls i els camins bonics són els més fàcils de recórrer, mentre que els terrenys rocosos o escarpats naturalment redueixen la velocitat.

El dia que més temps requereix és el que es creua el pas de Cho La, que pot durar entre 7 i 8 hores, i el dia de Kala Patthar també pot durar entre 6 i 7 hores d'anada i tornada. És una tasca difícil que posarà a prova la resistència, l'equilibri i la concentració, però que permetrà als excursionistes meravellar-se amb les espectaculars escenes de les glaceres i les muntanyes circumdants. Aquest dia ha de ser manejable i agradable; per tant, cal seguir un ritme adequat, fer nombroses pauses i una hidratació constant.

Durant els augments d'aclimatació a les altituds de Namche o Gokyo, s'experimenten dies més curts, que solen durar de 2 a 4 hores. Aquestes vacances tenen com a objectiu permetre que el cos s'adapti a llocs de major altitud i, alhora, oferir paisatges impressionants. Els dies de caminada llargs i curts facilitaran el desenvolupament de la resistència entre els excursionistes, els mantindran sans i gaudiran de la màgia de la regió de l'Everest al màxim.

Allotjaments

Al pas de Chola, on es fa el trekking al camp base de l'Everest, la majoria dels excursionistes romanen en cases de te i allotjaments durant el viatge. Aquests allotjaments ofereixen instal·lacions d'allotjament netes, tot i que senzilles, on es pot dormir bé després de dies de senderisme intens. La majoria de les cases de te tenen un petit menjador on es pot menjar cuina local, cosa que ofereix a la resta l'oportunitat de comunicar-se amb altres excursionistes i la població local.

Els serveis i les comoditats varien amb l'altitud. Les coses es tornen una mica més espaioses als pobles més baixos (com ara Phakding o Namche), on les cases de te tenen una mica més d'espai disponible, potser una habitació privada, un lavabo adjunt i, de vegades, una dutxa amb aigua calenta.

A altituds més elevades com Gokyo, Dzongla i Gorakshep, l'allotjament és més bàsic, amb lavabos comunitaris o lavabos compartits o occidentals (segons l'alberg), menys aigua calenta a les habitacions i habitacions més petites. No obstant això, malgrat la simplicitat, els allotjaments són còmodes, acollidors i creats perquè els excursionistes puguin descansar i recuperar-se.

La majoria de cases de te tenen endolls on es poden carregar productes electrònics, i normalment té un petit cost. És probable que hi hagi algunes parades on les dutxes calentes estiguin disponibles en assentaments més grans. L'allotjament en aquests allotjaments permet als excursionistes rebre l'hospitalitat local i alhora gaudir d'unes vistes magnífiques de la muntanya, cosa que converteix l'allotjament en l'experiència del pas de Chola amb el trekking al camp base de l'Everest.

Aliments i begudes

A la travessa del camp base de l'Everest al pas de Chola, el menjar proporciona confort i energia. Els excursionistes podran tastar plats tradicionals nepalesos com el dal bhat (arròs amb llenties), sopes, fideus i alguns plats occidentals amb pasta, creps o truites ocasionalment. Per recuperar la força durant els llargs dies de trekking cal menjar.

L'accés als aliments depèn de l'altitud. Hi ha una gamma més àmplia d'aliments que es poden trobar en assentaments més baixos, com ara Phakding i Namche, i es poden comprar a un preu raonable, mentre que en assentaments alts com Gokyo, Dzongla i Gorakshep, els aliments són limitats i s'espera que els preus pugin. Es poden consumir diversos aliments nutritius i satisfactoris tot i les opcions limitades per mantenir els excursionistes en marxa.

Les grans altituds requereixen aigua potable. Les cases de te ofereixen la major part de l'aigua bullida, embotellada o purificada amb pastilles o filtres. Tenir una ampolla d'aigua reutilitzable i purificar-la és una garantia de mantenir-se hidratat i segur. El preu mitjà dels àpats varia entre 6 i 12 dòlars per àpat, depenent de la ubicació i el menú, i per tant, els excursionistes poden pensar quant poden gastar cada dia.

Rutes alternatives

El pas de Chola, que inclou la caminada al camp base de l'Everest, és una altra caminada que té rutes alternatives per fer-la més interessant o per adaptar-la al temps i als nivells de forma física. L'excursió de Gokyo Ri s'utilitza actualment com una de les extensions del camp base de l'Everest. La zona dels llacs de Gokyo és una altra zona més llarga que poden visitar els excursionistes, juntament amb els seus bells llacs turquesa i un entorn menys concorregut. Aquests canvis de ruta també augmentaran el nombre de dies addicionals, tot i que la revelació que s'ofereix als excursionistes val la pena recordar.

Els excursionistes poden tornar per Phortse o per la ruta directa a Namche després de Gokyo. Un cop passat Gokyo o el coll de Cho La, els excursionistes tenen l'opció de tornar a Lukla a través de rutes alternatives, reduint així el temps total que es triga a completar tota la caminada, però tot i així visitant les millors zones.

Les variacions de les rutes també es poden programar en funció del seu nivell de forma física. Els excursionistes experimentats i molt forts voldrien afegir els llacs de Gokyo, el coll de Cho La i el camp base de l'Everest a tota l'aventura. Els excursionistes menys experimentats poden optar per evitar el coll o fer excursions d'un dia més curtes.

Totes les variacions tenen un impacte en el nombre total de dies, l'altitud de l'excursió i el repte total, i això ofereix oportunitats per ser flexible i admirar els esplèndids paisatges i la diversitat cultural de la zona de l'Everest.

Pot un principiant unir-se a aquest viatge?

El trekking al camp base de l'Everest i al pas de Chola poden ser considerats per principiants entusiastes amb un bon nivell físic bàsic i preparació per al trekking. Tot i que aquest trekking té parts exigents, com ara el pas de Cho La i altres trams d'altitud, el trekking és assequible per a nouvinguts al senderisme d'alta muntanya gràcies a una planificació adequada i a una aclimatació gradual.

Contractar un guia és obligatori, mentre que els portejadors són opcionals però recomanats per a principiants. Els guies ofereixen orientació crucial, assistència de seguretat i informació cultural, mentre que els portejadors ajuden a transportar objectes pesats, permetent als excursionistes concentrar-se en el ritme i l'aclimatació. Aquesta assistència ajuda molt a reduir la fatiga i fa que el viatge sigui més agradable.

La preparació és clau. Els principiants han de practicar entrenament cardiovascular, de resistència i de força de les cames abans de la caminada. També cal molta preparació psicològica, ja que el senderisme d'alta muntanya pot ser físicament i psicològicament extenuant. És essencial adonar-se de les dificultats, no precipitar-se i pensar positivament per tenir èxit.

El pla d'ascens gradual de la caminada, que inclou dies de descans a Namche i Gokyo, dóna temps als principiants per adaptar-se a l'aire més enrarit i reduir les possibilitats de patir mal d'alçada. Tanmateix, es pot dir que amb una preparació, un ànim i una paciència adequats, els aficionats haurien pogut gaudir del meravellós paisatge i de l'aventura inimitable del pas de Chola utilitzant la caminada al camp base de l'Everest.

Preparació i Fitness

Cal una bona preparació i forma física per completar amb èxit el pas de Chola durant el trekking al camp base de l'Everest. Els exercicis cardiovasculars com ara córrer, anar en bicicleta o nedar també afegiran força i resistència per a llargs trajectes de senderisme. Les esquats, les gambades i la pujada d'escales són exercicis que enforteixen les cames per preparar-les per a pujades i baixades pronunciades. A més, portar una motxilla dóna a l'individu una idea de l'entorn real del senderisme i redueix la fatiga durant el recorregut.

És essencial tenir una llista de comprovació planificada amb antelació de l'equipament. Cal portar elements essencials com ara un bon calçat de trekking, un vestit a capes, roba d'abric, jaquetes impermeables, sacs de dormir, bastons de caminar i una motxilla resistent. Fer les maletes de manera eficient, mantenir les més pesades al darrere i portar molta roba són activitats que us permetran passar una estona còmoda i segura durant els canvis climàtics.

També cal organitzar l'aclimatació i la preparació mental. L'expedició consta de zones elevades, com ara el coll de Cho La (5,350 m) i el camp base de l'Everest (5,364 m), i per això, el cos necessita temps per aclimatar-se a les condicions. Familiaritzar-se amb els símptomes del mal d'alçada, el ritme i la hidratació minimitzarà el risc per a la salut. La paciència i la resistència són aspectes de la preparació mental que ajuden els excursionistes a superar paisatges difícils, males condicions meteorològiques i un excés d'hores de caminada.

La caminada al camp base de l'Everest ofereix als excursionistes l'oportunitat de viure l'aventura i les vistes impressionants que ofereix el pas de Chola, així com conèixer diferents cultures amb una combinació d'entrenament físic, equipament adequat i mentalitat.

Càrrega de dispositius i Internet

Al pas de Chola, on es fa el trekking al camp base de l'Everest, la majoria de les cases de te tenen electricitat, sovint a un preu baix. Els pobles de baixa i mitjana altitud, com ara Namche i Phakding, tenen un subministrament elèctric més fiable i previsible, mentre que els pobles de més altitud, com ara Gokyo, Dzongla i Gorakshep, tenen energia limitada o intermitent. Es recomana fermament que portin carregadors solars o bateries externes perquè els seus dispositius funcionin durant el trekking.

Les grans altituds també tenen una cobertura de senyal de xarxa Wi-Fi i mòbil feble. Els pobles populars poden proporcionar Wi-Fi bàsic, però la velocitat és lenta i la connexió pot fallar durant l'horari principal o quan fa mal temps. En la majoria dels casos, la cobertura mòbil està disponible als assentaments més grans, però en senders i passos remots, hi ha molt poca o cap cobertura.

Els excursionistes haurien de tenir en compte una connectivitat mínima i un èmfasi en els dispositius com a font de navegació, fotografies i emergències, en lloc d'una presència constant en línia. Una preparació adequada fa que el procés de senderisme sigui suau, segur i agradable.

permís

Per fer senderisme a la zona de l'Everest, cal tenir un permís d'entrada al Parc Nacional de Sagarmatha i un permís d'entrada al municipi rural de Khumbu Pasang Lhamu. Aquestes llicències garanteixen el registre dels excursionistes pel que fa a la seguretat, la preservació dels parcs i el rescat. Els preus del permís d'entrada al municipi rural de Khumbu Pasang Lhamu són d'uns 30-35 dòlars americans per a persones individuals, i el permís del Parc Nacional de Sagarmatha costa uns 22 dòlars americans.

Abans d'entrar a la zona de senderisme, es poden emetre permisos a Katmandú, Lukla o Namche Bazaar. Els senderistes han de portar un document d'identitat vàlid, que inclou un passaport per als estrangers i la ciutadania entre els ciutadans nepalesos.

Els permisos també es revisen regularment al llarg del camí, cosa que significa que han de ser fàcilment accessibles. Comprar els permisos amb antelació estalvia temps i permet complir amb les normatives locals, de manera que els excursionistes es poden concentrar en l'aventura i les magnífiques vistes del pas de Chola amb la caminada fins al camp base de l'Everest.

Transport

El pas de Chola amb el trekking al camp base de l'Everest comença amb el vol des de Katmandú (o Ramechhap en els mesos de màxima afluència) fins a Lukla, que és la porta d'entrada principal a la regió de l'Everest; ofereix la vista aèria de l'Himàlaia en tota la seva glòria i esplendor. Aquest és el mitjà de transport preferit per la majoria de senderistes a causa de la durada i la naturalesa frenètica del viatge per carretera.

El trajecte té una durada mitjana d'uns 25-35 minuts; des de Ramechhap ~15-20 minuts, però es veu molt afectat pel clima, ja que els vols es retarden o es cancel·len sovint en funció de les condicions meteorològiques, com ara boira, vent o neu.

De tornada a casa després de la caminada, els viatgers tenen diverses opcions disponibles. La més ràpida i popular és el vol Lukla-Katmàntu, tot i que poden tenir places limitades, que depenen del temps.

Les alternatives serien conduir o anar en una combinació de jeep i autobús per camins de muntanya que també poden durar un dia sencer o més. Aquests trasllats terrestres no són gaire fiables pel que fa a la comoditat i el temps, però ofereixen vistes panoràmiques durant el recorregut. Cal planificar les contingències relacionades amb el temps.

Molts excursionistes inclouen dies de marge al final de la caminada per gestionar el retard del vol. Les reserves anticipades de vols, el control de les condicions meteorològiques i la flexibilitat en els arranjaments de viatge fan que, independentment de la quantitat que es planifiqui fer, el transport no interfereixi amb tota l'experiència. Pel que fa al pas de Chola, la caminada al camp base de l'Everest, la planificació adequada permet una experiència de viatge reeixida a través del pas.

Assegurança de barranquisme

En el cas del pas de Chola juntament amb el trekking al camp base de l'Everest, es recomana fermament l'assegurança de trekking d'alta muntanya. L'expedició és extremadament alta, més enllà dels 5,000 metres, que inclou el pas de Cho La (5,350 m) i el camp base de l'Everest (5,364 m), on hi ha més probabilitats de patir mal d'alçada, lesions i complicacions de salut espontànies. L'assegurança garantirà als excursionistes que estan coberts econòmicament i que podran buscar atenció mèdica en moments de necessitat.

Les emergències mèdiques, l'evacuació i el rescat amb helicòpter haurien d'estar coberts per una pòlissa d'àmplia gamma. Els helicòpters es poden utilitzar com a únic mitjà per transportar excursionistes greument malalts o ferits a una atenció mèdica adequada, especialment en llocs remots. Prohibitivament cars sense una assegurança adequada, aquests serveis poden comprometre tant la seguretat com les finances.

Els excursionistes han de tenir un justificant d'assegurança durant l'excursió. Assegureu-vos que a la vostra pòlissa d'assegurança hi hagi una menció expressa de la cobertura de l'altitud i que la vostra pòlissa d'assegurança ha de preveure l'evacuació d'emergència.

El pas de Chola amb la caminada al camp base de l'Everest és més segur i agradable perquè, quan estan preparats, els excursionistes no s'han de preocupar de preparar la seva exploració i poden gaudir de les vistes i l'experiència cultural de la regió de l'Everest.

Què esperar?

El trekking al pas de Chola i al camp base de l'Everest són una aventura excepcional. Els excursionistes poden gaudir de les formes panoràmiques de muntanyes llegendàries com l'Everest, el Lhotse, el Nuptse, el Cho La i el Thamserku. Amb el Gokyo Ri, el pas de Cho La i el Kala Patthar, que són els punts d'observació més alts, la vista de la serralada de l'Himàlaia pintada de colors daurats durant la sortida i la posta de sol és una experiència única a la vida.

De camí, la caminada també ofereix una gran experiència cultural en pobles xerpes com Namche, Dingboche i Monjo. Entre els antics monestirs que els visitants poden visitar hi ha Tengboche, i socialitzar amb la gent local que practica el budisme tibetà.

Aquestes experiències permeten entendre la forma de vida, les tradicions i les celebracions de les persones que han aconseguit prosperar en condicions elevades. Allotjant-se a les cases de te, els excursionistes poden fer-se una idea de l'hospitalitat local, tastar el menjar local i escoltar històries compartides per altres viatgers.

Els punts destacats són el coll de Cho La (5,350 m), que no és fàcil però val la pena a gran altitud; els llacs de Gokyo, que són serens; l'històric camp base de l'Everest; i l'increïble mirador, anomenat Kala Patthar. Els excursionistes han de suportar coses físiques com ara escalar muntanyes escarpades, llargues caminades i el fred, però això es compensa amb enormes gratificacions personals. Cada etapa presenta un assoliment i es veu reforçada pel paisatge i la natura espectaculars de la regió.

L'expedició també presenta les característiques distintives de la zona de l'Everest: morrena glacial, plantes d'alta muntanya i fauna salvatge com el tahr de l'Himàlaia, el cérvol mesquer i els coloms de les neus. És una aventura, un viatge cultural i natural amb la preparació i el ritme adequats, que és una experiència molt gratificant. La caminada al pas de Chola, que inclou la caminada al camp base fins a l'Everest, no és una simple caminada; és una aventura total a l'Himàlaia que serà recordada.